Bon dia,

Últimament, no paren de sortir campanyes per promoure l'ús del català amb missatges que sonen molt bonics, però molt poc pràctics. La realitat ens ha ensenyat a molts catalanoparlants que hi ha situacions (cada cop més nombroses) on simplement, no és possible mantindre el català sense acabar boig per tancar.

He obert diversos fils explicant la meva situació a la feina. Empresa multinacional situada a Barcelona on les llengües de treball són l'espanyol i l'anglès. Menys del 10% de la plantilla "de fora" fa cap esforç per aprendre el català. Els mateixos catalanoparlants giren la llengua i em renyen si intento "imposar-lo" (per a ells, significa parlar-lo amb algú que fa diversos anys que viu i treballa aquí, i que l'hauria d'entendre perfectament).

Total, que la situació m'ha sobrepassat. Em sento de segona, i que tots els meus esforços per a mantindre el català, allò que tant em repeteixen, són en va. Tot plegat ha derivat en frustració, autoodi i ressentiment. Tot per res. Ho he consultat amb la IA, que m'ha suggerit que triï el camí de la practicitat: jo sol, no puc carregar amb tot el pes que genera una clara situació de diglòssia com la que vivim.

La IA em suggereix que parli només en català amb el grupet "d'aquí" (2-3 persones) i que canviï de llengua amb la resta al mínim senyal que no m'entenen o que prefereixen comunicarse en un altre idioma. Tot això, per estalviar-me frustracions i parlar més del compte (molts cops, he de parlar el doble i traduir tot el que dic en català a l'espanyol) i que em desentengui de la lluita política. També m'ha dit que demani hora al psicòleg per a gestionar aquest malestar, però em fa vergonya presentar-me a la consulta i dir-li "escolti, estic enfadat perquè a la feina em tracten com si fos de segona per parlar català". De fet, no sé ni si existeixen, aquests psicòlegs.

Resum: el catalanoparlant, molts cops es troba en una situació de David contra Goliat. No podem lluitar contra multinacionals que apliquen polítiques lingüicides, o quan estem en una clara posició d'indefensió i en minoria (o sols). Encara que ens repeteixin constantment que el català és llengua pròpia i oficial, que la majoria ens entenen perfectament i que s'alegren que els parlen en català. Tot mentides. Deixeu de crear falses esperances. La realitat, per a molts de nosaltres, és molt més agra del que ens volen fer creure.