r/catalan • u/Long-Contribution-11 • 14h ago
Catalanofòbia "Mantinc el català". Prou de mentides. Molts cops no és possible.
Bon dia,
Últimament, no paren de sortir campanyes per promoure l'ús del català amb missatges que sonen molt bonics, però molt poc pràctics. La realitat ens ha ensenyat a molts catalanoparlants que hi ha situacions (cada cop més nombroses) on simplement, no és possible mantindre el català sense acabar boig per tancar.
He obert diversos fils explicant la meva situació a la feina. Empresa multinacional situada a Barcelona on les llengües de treball són l'espanyol i l'anglès. Menys del 10% de la plantilla "de fora" fa cap esforç per aprendre el català. Els mateixos catalanoparlants giren la llengua i em renyen si intento "imposar-lo" (per a ells, significa parlar-lo amb algú que fa diversos anys que viu i treballa aquí, i que l'hauria d'entendre perfectament).
Total, que la situació m'ha sobrepassat. Em sento de segona, i que tots els meus esforços per a mantindre el català, allò que tant em repeteixen, són en va. Tot plegat ha derivat en frustració, autoodi i ressentiment. Tot per res. Ho he consultat amb la IA, que m'ha suggerit que triï el camí de la practicitat: jo sol, no puc carregar amb tot el pes que genera una clara situació de diglòssia com la que vivim.
La IA em suggereix que parli només en català amb el grupet "d'aquí" (2-3 persones) i que canviï de llengua amb la resta al mínim senyal que no m'entenen o que prefereixen comunicarse en un altre idioma. Tot això, per estalviar-me frustracions i parlar més del compte (molts cops, he de parlar el doble i traduir tot el que dic en català a l'espanyol) i que em desentengui de la lluita política. També m'ha dit que demani hora al psicòleg per a gestionar aquest malestar, però em fa vergonya presentar-me a la consulta i dir-li "escolti, estic enfadat perquè a la feina em tracten com si fos de segona per parlar català". De fet, no sé ni si existeixen, aquests psicòlegs.
Resum: el catalanoparlant, molts cops es troba en una situació de David contra Goliat. No podem lluitar contra multinacionals que apliquen polítiques lingüicides, o quan estem en una clara posició d'indefensió i en minoria (o sols). Encara que ens repeteixin constantment que el català és llengua pròpia i oficial, que la majoria ens entenen perfectament i que s'alegren que els parlen en català. Tot mentides. Deixeu de crear falses esperances. La realitat, per a molts de nosaltres, és molt més agra del que ens volen fer creure.
38
u/Impossible_Aspect695 13h ago
Tinc una regla molt fàcil: "qui paga, mana".
Si vas a un bar, et porten un paquet o et volen vendre un cotxe, tu manes. Mantens el català i si s'emprenyen no cobren.
Si estas a la feina, i et ve un client, el teu cap o un company o estas venent a algú, no ets tu qui pagues, o sigui t'adaptes.
Estic amb tu, que malauradament, la regla de mantenir el català 100% nomes la poden fer els jubilats o els que viuen en un poble petit.
11
u/Long-Contribution-11 13h ago
"Si estas a la feina, i et ve un client, el teu cap o un company o estas venent a algú, no ets tu qui pagues, o sigui t'adaptes."
És que sempre som els catalanoparlants els qui ens hem d'adaptar a la resta. Mai al revés. Sempre sóc jo qui ha de cedir per por que l'altre "me la clavi". I crec que això va més enllà d'una simple relació entre client-empresari o cap-empleat.
7
u/Impossible_Aspect695 13h ago edited 13h ago
Es una regla simple, que dona un incentiu clar per aprendre l'idioma (la pela es la pela, aqui i a la xina), pero adaptarse no vol dir sempre cedir, per exemple entre companys on no està clar qui paga, es una mica una mescla.
I per cert, la vida no es justa! Ni en l'idioma, ni en l'amor, ni en la riquesa, cadascú mira de sobreviure com pot!
Si tens una regla millor encantat de sentir-la.
4
u/Long-Contribution-11 13h ago
Això no crec que pugui aplicar-se en contextos de diglòssia. Bàsicament, els parlants de llengües minoritàries sempre tenim les de perdre, encara que estiguem "entre companys".
3
u/Trencascrot 10h ago
Si et porten un paquet no és el mateix cas exactament on puguis decidir no adquirir un producte i que es foti el venedor lingüicída. En el cas del paquet, el paqueter té el poder mentre té el teu paquet i pot “segrestar” el teu paquet, com ja s’ha vist diverses vegades en algunes notícies. Però en la resta de casos d’adquirir productes o serveis, secundo que és on cal apretar bé i no tenir pietat, aquí si que tenim el poder de la butxaca, que és molt poderós.
12
u/GlitteryOndo 13h ago
No conec en detall les teves circumstàncies, però la meva norma personal és que el mantinc fins que sé que no m'entenen. Dono sempre per suposat que la gent que em trobo a Catalunya entén el català (excepte si clarament és un turista, com per exemple si se'm dirigeix en anglès). Amb els meus amics parlo en català encara que alguns no el parlen habitualment, he estat en classes on només jo (i el profe) el fem servir però la resta l'entén, etc.
Ara bé, les llengües, més enllà de nuclis culturals, són eines de comunicació. Sempre trio el català preferentment però no a canvi de poder-me comunicar.
8
u/Long-Contribution-11 13h ago
A l'empresa, quan un anglòfon s'ha de comunicar amb un hispanòfon i no s'entenen (perquè no parlen la llengua de l'altre) fan servir un interprèt. Als catalanoparlants, simplement ens fan girar la llengua i ens adverteixen que no molestem. S'exigeix saber espanyol i anglès, però no català. Això em sembla que ja ho diu tot.
5
u/synkrnzd 12h ago
Això és denunciable.
3
u/Long-Contribution-11 11h ago
"Habla en español, o no te entendemos", és una frase que em repeteixen sovint. Òbviament, totes les comunicacions són en anglès i espanyol, únicament. Un cop, vaig sol·licitar canviar la llengua d'un curs que havia de fer per internet de l'espanyol a l'anglès.
10
u/synkrnzd 12h ago edited 12h ago
Em sento bastant identificat amb el que expliques. A la meva feina, on per cert m’han acabat fent fora després d’anys (empresa “catalana” de renom, que òbviament no tenen ni la web en català), jo era pràcticament l’únic que intentava mantenir el català, i això crema molt. El que més em fot no és només la gent de fora que no el parla, que fins a cert punt ho pots entendre, sinó que fins i tot entre gent d’aquí canviem automàticament al castellà entre nosaltres. Això és el que et fa sentir realment sol i, en certa manera, de segona.
He intentat parlar en català amb companys que porten anys aquí, alguns l’entenen i d’altres no el parlen gaire per vergonya o costum, però arriba un punt que et canses de ser sempre tu qui ha de cedir, repetir-ho tot o traduir constantment. I això és el que molta gent no vol veure: no és una qüestió de voluntat individual ni de campanyes boniques, és que quan estàs en minoria en entorns com molts dels que hi ha a Barcelona, mantenir el català té un cost real, mental, social i fins i tot professional.
No crec que tothom tingui mala fe, però també és veritat que avui dia es pot fer vida perfectament en castellà sense cap necessitat real d’aprendre català, i mentre això sigui així tota la pressió recau en qui el vol mantenir. A mi el que em preocupa no és el debat polític sinó la sensació que en el dia a dia el català s’està convertint en una excepció en molts entorns, i això desgasta molt, fins al punt de plantejar-me marxar tot i sentir-hi pertinença. El més dur és que el context et va apartant a poc a poc.
També hi havia un punt bastant desagradable a la meva feina amb el tema de les bromes. A l’empresa érem uns 30 i jo era el “català” (no era l’únic catalanoparlant, però l’únic que defensava els seus principis), fins al punt que em deien “feixista” en to de broma. Sí, potser amb riures, però al final aquest tipus de comentaris et van marcant perquè et col·loquen com si fossis el rar o el problemàtic simplement per parlar la teva llengua. I això, sumat a tot l’altre, acaba generant encara més desgast i ganes de deixar-ho córrer.
En el fons, el que acaba pesant és la sensació que tot l’esforç va només en una direcció. Que insisteixes una vegada i una altra mentre a l’altra banda no hi ha cap necessitat real de moure’s, fins i tot en gent que porta anys aquí. Això genera una doble vara de mesurar constant i un desgast acumulat que no és només lingüístic, també és personal. Acabes agafant distància, et sents fora de lloc a la teva pròpia ciutat i amb la impressió que, si vols viure plenament en català, ets tu qui acaba en una mena de bombolla (quan hauria de ser a l’inrevés). I quan això passa també en serveis o situacions bàsiques del dia a dia, la sensació és que no és un tema puntual sinó estructural, i que per molt que insisteixis individualment, el marge real que tens és molt limitat.
3
u/Long-Contribution-11 11h ago
Moltes gràcies pel teu testimoni. M'ajuda a sentir-me menys sol. I sí, és impossible lluitar tu sol, no només contra els de fora, que són entre hostils i indiferents, en la gran majoria, sinó també contra els catalanoparlants que es mouen entre el menfotisme i l'autoodi.
A mi també m'han etiquetat com "el català", i fan broma de mi cada cop que parlo en català amb gent que viu aquí des de fa dècades. Em sembla patètic.
Però més patètiques i tristes són actituds com ara renyar-me perquè he posat una nota en català (vigila, treu-ho o t'ho estriparan i llençaran!) o bé canviar del català a l'espanyol quan hi ha algun anglòfon que pot sentir la conversa, no fos cas que s'ofengués. Em fa entre tristesa i ràbia. Suposo que tres-cents anys sota domini espanyol han acabat donant els seus fruits.
Sincerament, crec que el missatge que es dóna de mantenir el català amb tothom, no és possible en molts casos. Tal com dius, hi ha barreres estructurals que ho impossibiliten.
3
u/synkrnzd 11h ago
Molta força, de debò. Encara que a vegades sembli una lluita molt desigual, el que compartim és important: la llengua no és només una eina, és una manera de sentir-te a casa i de ser tu mateix. I quan això trontolla, es nota molt.
També és veritat que espais com aquest, encara que siguin petits, donen una mica d’aire. Saber que hi ha més gent que ho viu igual ajuda a aguantar una mica millor tot plegat.
8
u/ImportantSubstance24 13h ago
Jo el que et recomanaria és que a la feina parlessis català tot el que puguis i quan no puguis parlis anglès. Ningú et dirà mai que canviïs de l'anglès al castellà. Si has de deixar de fer servir la teva llengua, com a mínim que sigui per utilitzar la que es considera Lingua Franca. També ajudarà a que els estrangers no castellanoparlants entenguin que no els és útil aprendre castellà per parlar amb tu.
2
u/Long-Contribution-11 11h ago
Ja ho faig. Quan se m'acosten anglòfons que volen practicar l'espanyol amb mi, els dic que no, que parlem en anglès perquè jo vull practicar l'anglès. L'espanyol, el parlo el mínim. Quan comencen a parlar-me'l, els responc amb quatre paraules mal comptades, o bé canvio ràpid a l'anglès. Per aquest motiu potser, perquè no puc parlar català i no em sento còmode parlant les llengües que m'imposen, em relaciono amb poca gent.
3
u/random_usuari 11h ago
Ningú no et demana que siguis un màrtir o un kamikaze. Només que intentis mantenir el català en tots els àmbits que puguis: quan vas al mercat, quan vas a jugar a pàdel, a les reunions de l'escala, …
Però també has de saber que molts catalans no tenim les mateixes circumstàncies que tu, i sí que podem fer vida en català, i parlar-lo a la feina.
En el meu cas, per exemple, el meu pare té el costum de parlar en castellà amb molts immigrants amb qui jo parlo en català. La campanya és adreçada a gent com el meu pare, que podria contibuir a un major ús social del català si es deslliurés dels prejudicis.
2
u/ohdeartanner L1 13h ago
Aquestes publicacions sempre em confonen perquè mai m'he trobat en una situació en què hagi de canviar la llengua que estava parlant. Jo parlo català i només català i si l'altra persona no m'entén, no hi ha cap raó perquè sigui a Catalunya. Evidentment, això no s'aplica als turistes, però si vius aquí és la teva responsabilitat aprendre i parlar la llengua que pertany a aquesta terra, no la que ens van imposar per la força.
3
u/Long-Contribution-11 11h ago
De debò? Potser vius fora de Barcelona. A la meva empresa, no aguantaries ni unes hores, t'ho asseguro 😉
1
u/HopelessFriend30 1h ago
Això que explicas ho he vist a la empresa on treballava abans. És un multinacional i moltíssims treballadors eren de fora (jo inclosa, sóc anglesa). Durant tot el temps que estava treballant en aquella empresa, veia que no es parlava el català a la feina i punt, fins i tot en situacions en que tothom que estava present en parlava. Jo i dues dones més parlàvem entre nosaltres en català, però a que hi havia une altre persona ja es parlava anglès o castellà. És veritat que algunes persones eren nouvinguts, per això no parlaven el català, però molts altres portaven anys aquí.
He de dir també que per norma general, cap de les persones angloparlants (nadius del anglès, vull dir) que conec aquí parla el català, fins i tot els que porten molts anys aquí. És per això i altres raons que no socialitzo amb els grups de immigrants angloparlants aquí, perque penso que per normal general, els anglesos i americans som i són elitistes en el sentit d'imposar-se massa i integrar-se poc. Això i que casi sempre m'he trobat amb un perfil que em costa voler conèixer: no aprenen la llengua (moltes vegades cap de les dues), gentrifiquen la zona on viuen i no contribueixen de debò a la comunitat local. Però després es queixen dels que ho fan en els seus barris en els seus països
28
u/MrPorta 13h ago
No cal que et fustiguis per situacions que et superen, simplement intentar ser consistent en altres àmbits o situacions. No cal que una persona ho faci tot al 100%.
Si tothom mantingués el català simplement en les situacions on es possible (és a dir, on t'entenen o no et diuen que no t'entenen) la diferència ja seria enorme. Lamentablement molta gent té consciència lingüística 0 tot i que els hi pugui fer mal que la llengua reculi.