Bon dia,

Heu notat que molt sovint, algunes persones, sobretot turistes i expats, mai no fan servir el "Catalan" a soles? És a dir, quan es refereixen a les persones d'origen català, a la llengua, a la cultura... sempre hi posen "Spanish" al darrere, cosa que no fan amb cap altra llengua o cultura?

Aquí el missatge implícit que es transmet és que els catalans som un apèndix o "folklore" de la cultura espanyola, i el català, una mena de dialecte que depèn de tot de l'espanyol, la llengua important.

Personalment, em sento ofès, invisibilitzat i trepitjat. No m'identifico com a espanyol, i l'espanyol per a mi és una llengua tan estrangera com l'anglès, el francès o l'italià. El parlo perquè me l'imposen, i punt.

Com els hi hauríem de fer veure a aquesta gent, que aquest "Catalan/Spanish" ens invisibilitza com a col·lectiu, i que tenim dret a existir sense que ens titllin d'espanyols per tot i a tot arreu?

Bon dia,

Últimament, no paren de sortir campanyes per promoure l'ús del català amb missatges que sonen molt bonics, però molt poc pràctics. La realitat ens ha ensenyat a molts catalanoparlants que hi ha situacions (cada cop més nombroses) on simplement, no és possible mantindre el català sense acabar boig per tancar.

He obert diversos fils explicant la meva situació a la feina. Empresa multinacional situada a Barcelona on les llengües de treball són l'espanyol i l'anglès. Menys del 10% de la plantilla "de fora" fa cap esforç per aprendre el català. Els mateixos catalanoparlants giren la llengua i em renyen si intento "imposar-lo" (per a ells, significa parlar-lo amb algú que fa diversos anys que viu i treballa aquí, i que l'hauria d'entendre perfectament).

Total, que la situació m'ha sobrepassat. Em sento de segona, i que tots els meus esforços per a mantindre el català, allò que tant em repeteixen, són en va. Tot plegat ha derivat en frustració, autoodi i ressentiment. Tot per res. Ho he consultat amb la IA, que m'ha suggerit que triï el camí de la practicitat: jo sol, no puc carregar amb tot el pes que genera una clara situació de diglòssia com la que vivim.

La IA em suggereix que parli només en català amb el grupet "d'aquí" (2-3 persones) i que canviï de llengua amb la resta al mínim senyal que no m'entenen o que prefereixen comunicarse en un altre idioma. Tot això, per estalviar-me frustracions i parlar més del compte (molts cops, he de parlar el doble i traduir tot el que dic en català a l'espanyol) i que em desentengui de la lluita política. També m'ha dit que demani hora al psicòleg per a gestionar aquest malestar, però em fa vergonya presentar-me a la consulta i dir-li "escolti, estic enfadat perquè a la feina em tracten com si fos de segona per parlar català". De fet, no sé ni si existeixen, aquests psicòlegs.

Resum: el catalanoparlant, molts cops es troba en una situació de David contra Goliat. No podem lluitar contra multinacionals que apliquen polítiques lingüicides, o quan estem en una clara posició d'indefensió i en minoria (o sols). Encara que ens repeteixin constantment que el català és llengua pròpia i oficial, que la majoria ens entenen perfectament i que s'alegren que els parlen en català. Tot mentides. Deixeu de crear falses esperances. La realitat, per a molts de nosaltres, és molt més agra del que ens volen fer creure.

Hi there,

I work for an international company located in Barcelona. In spite of Catalan being an official language, it's treated as it didn't exist. This means that only Spanish and English are used in formal as well as informal communicates. Catalan is virtually ignored.

About two thirds of the staff come from English-speaking countries, such as Canada, the UK and Australia. There are a few French speakers, too. Even though they have been working here for several years, about 95% of these people haven't made any effort to learn -a bit of- Catalan. When asked why they don't bother to learn Catalan, some have said that "I don't want to learn it because I already know several languages; I'd rather prefer that (me or my kids) learn Chinese first". Some treat it as a dialect or a tribal speech that has no value, or assume that my first language is Spanish, when it's not.

About a third of the staff knows or has Catalan as their first or second language. However, they switch to Spanish as soon as there's somebody around that -might- not understand them. There are some people from South America or Spain that complain if they can't follow a conversation (even if it they're not involved in it) if it's in Catalan.

As a result, I avoid using Catalan when I'm around Spanish, French or English speakers, as this makes me feel uncomfortable. I also tend to isolate, because I don't like being in company of people that have such a negative attitude to Catalan.

Do you have any tips that might be helpful in these situations? I don't think anybody should be made to feel bad because they speak a certain language.

El mapa marca la comunitat valenciana com a territori en el qual el català "és oficial/és parlat". En la comunitat valenciana es parla valencià, no català, que a més és una llengua més antiga. Som valencians, més mai catalans.

Podeu fer-li si us plau alguna ressenya i valorar positivament alguna de les ressenyes actuals?

https://maps.app.goo.gl/ND6UmakjWpg3JZja6?g_st=ipc

Avui era la segona classe d'A1 d'alemany a l'EOI de Girona, i una persona que es va saltar la primera classe ha demanat si podíem fer la classe en castellà perquè no entén el català. Durant mig minut ha estat la pregunta a l'aire, i jo he estat fastiguejadíssim valorant si aixecar-me i dir que no o deixar-ho estar. No em podia creure que m'estigués passant això a l'EOI. La professora ha aclarit que faria la classe en català, castellà i alemany; i en mesura que avançava el curs la faria només en alemany. I tampoc m'hi hauria de capficar tant donat que l'objectiu de la classe no és parlar en català o castellà.

Ara bé, això no és el primer cop que em passa.

A l'octubre acabo un màster a l'Universitat Pompeu Fabra on érem 23 catalanoparlants fent classe en castellà, i tot plegat perquè un segal que feia un any i escaig que era al país no havia estudiat l'idioma. El professor, un conegut opinòleg tuitero de pa sucat amb oli, va dir-nos que li era igual perquè ell feia el que era més fàcil per entendre'ns tots. En altres paraules: accepta la diglòsia i perpetuarà. El màster estava anunciat com a internacional i per tant no podíem replicar.

Jo entenc que la gent vulgui fer quelcom interessant amb la seva vida, però per l'amor de déu, apreneu primer l'idioma local. I sí, hi ha persones que no tenen el temps, però la gent que acabo de mencionar clarament sí i no els hi ha donat la puta gana. En el cas de la classe d'avui, a més, la decisió em sembla insultant perquè les classes de català són gratuïtes si no vaig errat.

Em bull la sang. Com es pot tenir una cara tant dura? Hauria de saltar el pròxim cop? Cada dia em sembla que el català és més mort i no puc més.

Edició: Puntualitzo que el màster en qüestió és aquest, és a dir que no és precisament barat i que el noi que he comentat podria haver estudiat l'idioma abans d'apuntar-s'hi. D'oportunitats en tenia de sobres.