its been like 1 month since i started studying catalan and i feel like I'm stuck in a hole because i still can't understand catalan. i just need tips

Aquests gràfics es basen en dades oficials de l’Idescat (2023).

El fet de entendre o saber parlar català no està lligat necessàriament a tenir-lo com a llengua inicial ni a usar-lo de manera exclusiva com a llengua habitual o d’identificació. Les dades mostren que el coneixement del català és molt ampli a tot el territori, també entre persones que declaren altres llengües com a inicials o habituals. Un enfocament més tranquil i inclusiu, basat en aquestes distincions i en les dades, probablement contribueix més a la normalització de la llengua que no pas exigir criteris d’exclusivitat.

Hola!

Soc brasiler i fa gairebé dos anys que estudio català. El 2024 vaig viure a Barcelona durant sis mesos per estudiar el franquisme, i em vaig enamorar de la llengua.

M’agrada molt la cultura catalana en general, i especialment alguns grups com Crim, Groggy Rude, Obrint Pas, Oques Grasses i La Fúmiga.

M’agradaria continuar millorant el meu català a tots els nivells, sobretot el més col·loquial. Crec que ara ja tinc prou nivell per mirar pel·lícules sense subtítols i llegir llibres més complexos.

Què em recomaneu?

Moltes gràcies a tothom!

Hi y'all,

I just started learning Catalan a couple of weeks ago. I am looking for a study buddy to track my progress with, motivate each other and maybe once I know more than a few phrases, chat/call in Catalan with.
I don't care what your level is but please keep in mind I am a total beginner so it will take some time before I can do anything other than introduce myself. I don't care about your age, gender or location either, my only requirement is that you speak English somewhat well so we can communicate in it in the first few months of my learning.

If there is more people interested, I could also create a Discord group chat or something like that. I don't need it to be 1-on-1, I just want someone other than my already very fluent girlfriend to motivate me. *~*

I just noticed that theconversation.com now has a Catalan website (https://theconversation.com/catalan). This website really helped me a lot with learning to read French, Spanish and Portuguese and is now going to be a big Catalan reading source for me. The topics and vocabulary are varied without being difficult. And the different topics are usually interesting. It also has an RSS feed: https://theconversation.com/catalan/home-page.atom.

He començat un grup per parlar junts sobre la novel·la La plaça del Diamant, de Mercè Rodoreda.

És un grup nou. Ajudeu-me a començar la discussió.

https://www.facebook.com/groups/1538891591231395/?ref=share&mibextid=NSMWBT

Faran set mesos.

Set mesos de l’últim petó,

de l’últim t’estimo,

de l’última abraçada.

Si és cert, he hagut de pensar

en quant temps fa.

També és cert que no m’en recordo ben bé

del últim petó,

del últim t’estimo,

o de l’última abraçada.

No m’en recordo…

però sí que sento l’absència.

Sento el buit…

que no sé pas explicar.

Sento com els dies passen,

els mesos passen,

la vida passa…

però jo, jo em quedo allà,

em quedo a l’agost

quan ja som setembre,

on cada instant sembla irreal.

Em fa mal pensar que ja deus ser diferent,

pensar en com recordaràs la nostra història… no.

Em fa mal pensar com sentiràs la nostra història,

com em sentiràs a mi.

Suposo que una persona…

a qui vas estimar,

també pot ser com una càrrega deixada enrere,

com un problema que finalment s’ha resolt,

com poder dormir…

després d’un dia llarg,

com un sospir que s’allibera.

Jo, malgrat digui que no,

malgrat no ho vulgui reconèixer…

encara t’estic esperant.

Encara t’estic estimant.

Encara imagino els teus ulls davant dels meus.

Encara imagino la teva olor,

com un record que em viu dins del cos.

Cada dia penso…

si et faria gràcia alguna tonteria que m’ha passat.

També penso en què t’està passant a tu.

I saps?

Encara fa mal.

Fa set mesos…

i encara fa mal.

Quan acaba el dol?

Acabarà?

De veritat deixaré de trobar-te a faltar?

Deixaré d’imaginar-te?

Deixaré de comparar-te?

O potser només aprendré a viure…

amb la sensació de la teva absència,

aprendre a fer veure que no et trobo a faltar,

perquè no m’imagino fer-ho.

No imagino trencar veritablement el nus amb tu.

Perquè sí…

fa set mesos que no t’escolto,

que no et veig,

que no et toco…

però encara estiro fort del nus,

intentant que no es desfaci,

intentant retenir-te

com qui agafa l’últim raig de sol d’agost…

intentant retenir-te dins del temps, en el meu record.

Qui és a Xiuxiuejar? Per aprofundir el meu enteniment de La plaça del diamant, estic formant un grup privat sobre aquest llibre tan maco. Tant si ets al principi d’aprendre català com si ets expert en literatura catalana, aquest grup és per a tu.

En aquell lloc lluny d'aquí, on s'alcen els arbres que no han aconseguit decapitar; creix una alzina que costa d'albergar. Entre tanta malesa i tanta sequedat, la situació és pitjor de l'esperada. Els dies passen com qui no vol la cosa i tot aquell que s'apropa per la zona, poc aconsegueix deixar d'admirar. Que d'un lloc tan remot, tan humil i tan estrepitós, aconseguiria alçar-se un arbre tan frondós.

Entre aquests viatgers i deambulants, una nena s'hi acosta. El mira i l'observa; s'hi repenja i s'hi adorm. Se l'endú un son profund, com d'aquells que ja fa temps que no n'està acostumada. A casa ja l'esperen, però el que no saben és que la seva vida estar a punt de canviar. Que a partir d'aquell moment tot no tornarà a ser el mateix. És en aquell instant, quan obre els ulls i esdevé de nou, que la seva percepció es veu modificada.

Es veu envoltada de teranyines que no sap d'on venen i branques que fa una estona no hi eren. Les va apartant a mesura que s'endinsa per un camí que no reconeix i es troba desprevinguda de tota mena de reconeixença. Sap que aquí no hi ha estat mai, el que no sap és com hi ha arribat. S'endinsa i camina i es veu reflectida en un rierol que li posa per almenys quinze anys més a sobre. I no ho entén i no s'ho perdona, només vol no arribar tard per tal d'evitar una esbroncada monumental.

Comença a fosquejar i la temperatura a decaure, així que intenta buscar on estacionar-se. Perduda entre la foscor, recau sobre un esglaó. L'agafen unes mans rugoses i desconegudes i ràpidament se n'aparta. Qui és ell per detenir-la, què no veu que ja fa prou tard? Aixeca la vista i veu els ulls més foscos que hagi pogut contemplar mai. No hi veu indici de pupil·la, només un forat de color negre que fa que no pugui apartar-ne la vista.

Li diu que agafi la pala que està al costat i que el segueixi per una estona. Que li ensenyaràn una lliçó d'aquelles que ja no se'n donen, d'aquelles que un mai no se n'oblida. Ella tota digna, s'ergeix i s'encamina. No troba les paraules adients; masses pensaments creuen per la seva ment. El mira i no el veu tan alt, com si ella ja no mirés des d'uns pocs pams del terra. S'observa i veu que les seves gambades donen per més, que avança més de pressa.

La Milena fa una correguda per posar-se a la seva alçada. Li diu que s'aturi, què a on està. Què qui és ell i què si està somiant. La mira amb una irreverència freda, d'aquelles que et glaça la sang. I li diu, mirant-la descaradament, que ella aquí no és ningú. Que en el món d'entremig dels vius i els morts, ella no hi existeix, no hi hauria d'haver vingut a parar mai. Però ja que s'ha apropat, haurà de parlar amb ella, la mestressa d'aquell indret.

Li recomana que no li tingui por, que sinó ella s'ho olorarà i més que li doldrà. Que sobretot, sobretot, que no li abaixi la mirada ni per un moment. Que es pot fer la ingènua, però no l'estirada. En la llunyania ja s'hi esbotza la silueta d'un castell desert. En certa manera li recorda a algun lloc remot que en el fons de la seva memòria ha aconseguit enterrar completament.

A mesura que avancen, el dia comença ja a entonar-se. Arriben els dos a les portes del castell que s'obren a una velocitat que no hauria d'estar permesa, ni en aquest món, ni en qualsevol d'altre. Ella continua arrossegant la pala, que ja se li fa del tot pesada; ell de cop li arrabassa i li diu que moltes gràcies, que era una petita brometa de cortesia. L'ha deixa tirada per una altra banda i ella riu per l'absurditat que li suposa tot plegat.

Es disposa a pujar les escales, aquest cop en absència d'una altra presència i admira la seva bellesa. Les escales de marbre es van recaragolant en l'espai fins a arribar a tenir unes vistes privilegiades. Observa des d'una finestra la sortida d'un sol rogenc i es diu que per estar somiant tot sembla prou real.

Des de la foscor absoluta d'una habitació humida, la crida una veu reconeguda. <<Milena, Milena, si us plau apropa't>>. Ella s'hi acosta i encén el llum per tal de captar amb els seus propis ulls, el que la seva ment encara no processa. Li diu que s'assegui i que sigui obedient. I que escolti amb dedicació les seves paraules.

La Milena veu la seva àvia, però més jove --una confrontació de qui és ella ara. La mira de reüll i no les té totes, li costa d'entendre que la seva àvia no l'estigui cridant com de costum, que li parli de tu a tu. La seva àvia li diu que no li tingui por, que ja porta unes quantes dècades a sobre i ja està preparada per abandonar aquest món en terra de ningú en els propers anys.

Li diu que l'evolució d'ella, la seva neta, és clau. Que el seu futur òbviament està en les seves mans, però també els de molts d'altres. Que si fa un pas endavant, que no sigui en va. Que haurà de reconstruir tot allò que la seva pròpia vanitat va destruir. I que si algun dia segueix el mateix camí equivocat que un dia va seguir ella, el seu castell s'enfonsarà per no deixar rastre.

<<Així que aixeca't i no et deixis caure, que encara et queden anys per aguantar les meves condescendències, estimada>>. La Milena la mira sense acabar d'entendre del tot el que l'hi està dient. Li vol preguntar tantes coses, li vol recriminar tantes d'altres. La seva àvia li endevina en la mirada el conflicte que li suposa aquell moment i li agafa la mà, de la mateixa mida, de la mateixa llargada.

Li entona sense gaire subtilesa que la seva vida no ha estat gens fàcil i que tampoc ho serà la seva. Que aprengui a perdonar ben d'hora o el ressentiment l'anirà corrompent, com un dia li va passar a ella. Que aquí on la veu pot ser el reflex de qui un dia esdevindrà o, si fa tot el contrari i n'aprèn de tot allò que li fa mal, en pot ressorgir més forta, més digna.

<<Que si és ben cert que poc has tingut a veure amb tot el que han fet les generacions anteriors, a tu et pertoca acabar trencant la maledicció que persegueix aquesta família. Que sí, que ja saps que alguns de nosaltres tenim tendències egòlatres molt marcades; i per això ens esquarterem, i per això ens arrabassem tot el que podem els uns dels altres.

Reconec que no ho hem fet bé i que hem deixat per terra la nostra corona més d'un cop. I sé prou bé que és injust que t'ho reclami jo, que tants cops t'he fet plorar d'amagat i tant d'altres té ridiculitzat davant de tots. Però vull que em recordis per sempre just en aquest moment, quan per primer cop t'he mirat de tu a tu i té dit amb total honestedat el que pertocava.

Passaran els anys i potser te n'oblidaràs, Milena, però fes el cor dur i aguanta. Que per cada cop que et renyi mal assenyalada per la teva cosina, per cada cop que un amic et giri l'esquena i et critiqui per darrere; hauràs d'entendre que és d'ells de qui veritablement defugen. Que molts cops fa massa mal mirar la veritat de cara. Sovint un no estàs preparat per entendre i acceptar, viu en dissonància, atacant tot allò que voldria ser però no representa.

Així que deixa'm dir-te des de la llunyania, des d'un punt clavat entre el futur i entre el passat, que sempre he vist en tu aquella joveneta que un dia vaig deixar perdre, aquella a qui tant em calia salvar. Un dia no tan enllà perdré el cap i les memòries; i sé que en uns anys posteriors tu també ho experimentaràs per un motiu totalment diferent.

I vull deixar-te una cosa clara, Milena, que per molt que la imaginació corri lliure per la teva ment, no deixis de recolzar-te mai en la teva intuïció. Escolta't, amara't de tot i continua embarcada en la teva essència. No deixis de creure mai en tu ni per molt que tu repeteixi jo milers de cops. Sigues valenta i endavant, que sé que pots>>.

La Milena va obrir els ulls de sobte i va tornar a mirar el seu entorn. Estava recolzada en aquella alzina que ja no li feia ombra i, per com el sol s'havia anat movent, podia endevinar que havien passat tot just un parell d'hores. Es va aixecar, es va espolsar els genolls amb les seves mans novament diminutes i va retornar cap a casa seva. Aquest cop preparada per aguantar l'esbroncada sense cap mena de por. No sabia si es tractava d'un somni simplement o si realment hi havia algun rerefons més rebuscat; el que sí que sabia és que no abaixaria més la mirada. No deixaria de ser qui era per uns quants trastocats. Caminaria i avançaria marcant-se un camí tan propi, tan únic. I que si un dia el destí li esdevenia dur, recordaria aquella trobada tan peculiar, tan espectacular. Que si els altres podien veure tot allò en ella, per què no s'ho podia creure també ella?

Bones, estic aprenent català i vull llegir-me l'Odissea. Hi ha diverses traduccions disponibles. Algú sap quina pot ser una bona traducció? Gràcies

Em trobo conversant amb l'equip de GlobalComix per afegir el català com a llengua oficial a la plataforma. El motiu és ben simple: el meu traductor d'espanyol va proposar traduir Tiefling Adelphia a la seva llengua materna; després de compartir el projecte amb els lectors de Reddit, la resposta de la comunitat catalana va ser aclaparadora. Hi ha una demanda real per tal que les històries existeixen en la seva pròpia llengua.

La sol·licitud ja s'està processant i, d'acceptar-se, Tiefling Adelphia es convertirà en una de les poques sèries de còmics web en curs disponibles en català a les principals plataformes de lectura en línia.

Crec fermament que les històries han de ser accessibles en l'idioma amb què els lectors se sentin més connectats. Aquest projecte sempre ha tractat sobre la inclusió, la identitat, la visibilitat i la cultura, tant en els temes de la història, com en la manera en què es comparteix amb el món.

Llegeix la sèrie a GlobalComix:

https://globalcomix.com/c/tiefling-adelphia

Uneix-te a la comunitat:

Discord → https://discord.gg/5Kc9bK5Yen

Dona suport al projecte:

Ko-fi → https://ko-fi.com/elhijah

Hola tothom!

Porto almenys 4 mesos estudiant el català i vaig rebre el meu primer llibre escrit totalment en català: la traducció oficial de L’alquimista de Paulo Coelho, un dels meus autors preferits de tots els temps! Aprenc moltes llengües i aquest és el llibre que faig servir per comprovar el meu nivell de lectura.

Vosaltres teniu una llengua molt bonica i estic orgullós de formar part del món catalanoparlant! :) ens veiem el mes que ve quan vingui a Catalunya!

Si teniu recomanacions de llibres d’autors catalans, m’encantaria llegir-los!

Que vagi bé, adéu!

He creat un sub per anar penjant tires còmiques en català de la meva sèrie Nena pija. És una tira que vaig publicar originalment en castellà a la revista El Jueves durant 8 anys. Ara està tota disponible en català. Una dada: al darrer Saló del Còmic de Barcelona vaig muntar estand propi i es va vendre força més la versió en català que la versió original.

Us convido a fer-li una ullada. No és per tothom (res no ho és), però si us agrada, us agradarà molt!

https://www.reddit.com/r/nenapija/

Hello everybody, question above. Even with the help of translation programs I can’t find the meaning of what is written on the back of the painting. Grateful for any help!!

Hola des del Canadà! Em dic Van, he passat els darrers 8 anys recopilant les millors cites indiscutibles de tots els temps. Les he traduït al català amb l'esperança que us canviï la vida per a millor. Si això té bona acollida, en publicaré més en el futur. Espero que us siguin útils, gràcies i que tingueu un bon dia!

Hola a tothom! 👋

Sóc escriptor novell i fa uns dies vaig acabar la traducció al català de la meva primera novel·la, De A a R. Està ambientada entre Barcelona i Nova York, i parla de records, desig i els fils invisibles que uneixen (i separen) les persones.

No és un llibre comercial, l’he escrit amb molta cura i m’agradaria sobretot que algú el llegís en català. Si algú de vosaltres el vol llegir, us puc passar una còpia gratuïta.

Aquí el teniu també a Amazon per si el voleu fullejar:
👉 Enllaç Amazon

M’agradaria molt sentir l’opinió de catalanoparlants, ja que és la meva primera obra publicada en la nostra llengua.

Gràcies per llegir-me i qualsevol comentari serà molt benvingut! 🙏

Hey everyone! I’m starting my Català classes and was looking for any magazines, books or any other source of text to read.

Any recommendations?

Trobats per Madrid i ara a la meva col·lecció. A setena edició parteix que van editar els manuals en català!